Rafel: Destrossat. En Rafel ens ha dit que no havia patit mai tant. El veterà del grup ha fet una marca força meritòria malgrat entrenar relativament poc les últimes setmanes. Ja a l'arribada ha vist que feien massatges gratis i no s'ho ha pensat dues vegades. Després de banyar-nos a la piscina i quan ja érem al cotxe ha recordat que hi havia entrepans a l'arribada i que no n'havia agafat cap, després ha pensat en el fuet que ens han regalat i s'ha calmat.
Vicenç: Complidor. El reforç estrella de l'equip ha sigut l'únic dels cinc que ha fet la majoria de km sol i això cal valorar-ho. Ha sapigut fer una cursa de menys a més i reservar forces. Tot i que la seva preparació tampoc era ideal la seva experiència en curses molt més llargues ha jugat un paper important.
Quim: Sacrificat. Ha corregut durant tots els 22km amb el seu germà i això l'ha portat a viure dues carreres molt diferents: la primera ha durat des de l'inici fins el quilòmetre 15 o 16, en aquesta primera part els ritmes eren bons i tot anava rodat. Però quan es complien tres quartes parts del recorregut ha vist com en Marc patia rampes que el feien parar i estirar constantment i ha decidit frenar el ritme i ajudar-lo, de la mateixa manera ha actuat en Vicenç quan els ha atrapat a poc més de 2km de l'arribada.
Vallès: Perdut. El de Sant Andreu Salou ha corregut amb en Rafel molta estona, quan ha anat sol s'ha perdut en un parell d'ocasions i això li ha suposat un desgast físic i psicològic extra. Malgrat tot en declaracions fetes a un desconegut de l'organització ha expressat que les sensacions havien estat molt positives i que ja pensa en la propera competició. I que ningú se'n cardi de la cinta que porta al cap perquè "en Nadal i en Federer també la porten".
Marc: Enrampat. Avui en Marc ha descobert músculs de les cames que no sabia que existien i això que arribava a la cita amb una preparació força més bona que en anteriors mitges de muntanya. Ha arribat a necessitar més de 14 minuts per fer un quilòmetre dels finals i sort d'en Quim perquè sinó s'hi quedava. A diferència del dolor a les cames el seu cabreig ha desaparegut al cap d'una estona.
El nivellàs dels equips inscrits amb gent que participa a les curses més prestigioses del món ens feia pensar que quedaríem molt cap el final de la classificació, finalment sembla que hem quedat en la posició 23 d'un total de 68 equips, no està del tot malament però cagumlaputa podíem molt més. L'any que ve haurem de tornar. Molt bé l'organització!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada